Commemoració del Tricentenari a Mataró

Mataró fou una ciutat destacada en la història  del període que enguany commemorem. Les activitats commemoratives es poden seguir amb el web de la comissió  

El 1702 Felip V li va concedir el títol de ciutat i fou la primera en declarar-se partidàries de l’Arxiduc Carles. A Mataró va desembarcar la seva esposa, Elisabet Cristina de Brunswick-Wolfenbütttel, i on es va preparar per conèixer el seu marit, amb qui s’havia casat per poders. Dels actes que s’hi van celebrar a l’arribada de l’arxiduquessa en va quedar testimoni en una publicació, Breve discurso y fiel relacion de los festejos publicos, con que la ... ciudad de Mataró solemnizò el feliz arribo à su playa de la ... reyna de las Españas doña Isabel Christina de Brunsuvich y de Luneburg ….
Arribada d'Elisabet Cristina de Brunswick a Mataró. Peter Schenk the Elder (1660-1718) / 1714.culturamataro.cat/

El pintor Antoni Viladomat (1678-1755)
El pintor català d'aquesta època es revisat en un un seguit d'exposicions simultànees organitzades pel comissionat del Tricentenari, entre les quals hi ha la que recentment s'ha inaugurat al Museu de Mataró.  A Lleida s'hi podran veure el conjunt d'obres dedicades a la Vida de Sant Francesc, recentment restaurades i al MNAC una selecció de dibuixos de l'artista

Una part important de la producció d'aquest pintor es pot visitar a Santa Maria de Mataró, al  conjunt dels Dolors, conformat per la Capella, la sagristia i la sala de juntes de la confraria. Viladomat treballà en aquest recinte entre 1722 i 1737. És un periode una mica posterior al final de la guerra però igualment interessant per conèixer l'art i la societat d'inicis del segle XVIII. 

Sala de juntes de la confraria 
Calaix dipòsit digital de Catalunya. Visita virtual a la capella 

Edu 365.cat Video sobre la capella dels Dolors



Olot inicia els actes de commemoració del Tricentenari

http://www.olotcultura.cat/1714-2014/
Logotip dels actes del Tricentenari a Olot

Aquesta setmana s'inicien els actes commemoratius del Tricentenari del final de la guerra de successió a Olot. L'Ajuntament,  des de diversos equipaments municipals i d'altres entitats de la ciutat enceten una agenda d'activitats al llarg de tot aquest any per difondre els fets, fer memòria i reflexionar sobre el passat i el futur del nostre país. Des del web de l'ajuntament es pot accedir a la pàgina d'informació sobre aquests actes.

Espectacles
L'últim Habsburg: concert de música del barroc català el 29 de març al Teatre Principal.   
Onze, nou, catorze (1714) els dies 5 i 6 d'abril al mateix teatre. Una obra de teatre dirigida especialment als joves: Un noi actual es veu misteriosament traslladat al setge de Barcelona del setembre de 1714 on podrà conèixer i parlar amb els protagonistes dels fets i conèixer de primera mà aquells esdeveniments. 

Altres activitats: 
Presentació del llibre Causa comuna : els olotins i la guerra de successió, de Miquel Puig i Reixach, el 31 d'abril a l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa. 
Cursos organitzats per la Fundació Estudis Universitaris d'Olot:
Catalunya dins la guerra de successió hispànica (1702-1714), el 9, 10 i 11 de juliol.
1714-2014 : apropa't a 300 anys de llengua. Material didàctic per entendre l'evolució de la llengua catalana en aquests darrers tres-cents anys.

Jornades temàtiques del 1714 a Terrassa

L'Escola Pia de Terrassa va dedicar a inicis de febrer les seves jornades temàtiques a primària a la commemoració del Tricentenari. Les activitats hi participaren tots els grups de primària que durant dos dies van realitzar conjuntament un seguit de tallers, exposicions i jocs que recreaven alguns aspectes de la vida quotidiana a inicis del segle XVIII.
http://jornadesprimaria1714.wordpress.com/


Per entrar en context es va treballar el tema dels gremis i cada grup es va identificar amb la feina d'algun artesà, fent de terrissaires, naipers, brodadors, argenters, etc. Al pati es van practicar diversos jocs antics que recreaven les activitats lúdiques dels nens d'aquella època. També varen poder veure audiovisuals sobre el tema i conèixer com eren els exèrcits simulant una disfressa de la Coronela de Barcelona.

Els recursos didàctics del 1714 a l' XTEC

La informació sobre recursos didàctics del 1714 al web de l'XTEC s'ha ha ampliat darrerament amb propostes molt interessants. El web disposa ja d'una estructura molt atractiva amb propostes didàctiques dirigides a tots els cicles de primària, a secundària i a batxillerat. A més ha ampliat considerablement els recursos didàctics oferint diversos enllaços a activitats, visites i exposicions. També disposa d'un espai per a que les escoles hi pengin el material que estan treballant sobre aquest tema. En aquesta mateixa línia el 16 de maig de 2014 es preveu organitzar una jornada pedagògica al Museu d'Història de Barcelona en la que es poden presentar les propostes didàctiques que s'hagin treballat amb els alumnes.

Com a introducció recomanem la conferència Estratègies metodològiques d'aproximació als fets de 1714 que l'historiador i catedràtic de la Universitat de Barcelona Francesc Xavier Hernández va donar el 16 de gener passat a la sala de plens de l'Ajuntament de Barcelona. En ella recomana diverses eines amb els que es pot introduir l'explicació de la societat i els fets de començaments del segle XVIII.

Sant Pol de Mar també commemora el Tricentenari

Sant Pol de Mar / santpol.org
És coneguda la dita popular "Sant Pol,  quina hora és?...  referida al poble de Sant Pol de Mar. Molta gent, però, desconeix que el seu origen l'hem de trobar en la guerra de successió, quan el 15 febrer de 1714 el poble fou arrasat per les tropes felipistes i el rellotge i les campanes foren destruits com a represàlia per haver tocat a sometent i haver cridat a la vila a la resistència. El monarca va prohibir la reconstrucció i la població es va veure obligada durant un temps a viure a l'intempèrie en un campament prop de la platja. D'aquest episodi la memòria popular en va conservar un altre dita: "A Sant Pol la manta i la gent berganta", que fa referència al temps que van estar vivint amb l'únic refugi de tendes i mantes i a la lluita,  la brega,  del poble contra l'exèrcit borbònic. 

Portada de la revista municipal
L'ajuntament de Sant Pol de Mar ha iniciat aquest mes de gener un seguit d'activitats que commemoren el Tricentenari de la guerra de successió al poble. El primer dels actes fou el 26 de gener amb un concert per a cobla i cor a l'església parroquial de Sant Jaume. El proper dissabte 15 de febrer un espectacle de recreació històrica recorrerà els carrers del poble. La revista municipal "El nou santpolenc" n'ha fet un monogràfic en el número de gener amb alguns interessants articles sobre aquest moment històric, sobre les dites anteriorment anomenades i sobre l'espectacle que es representarà el dissabte 15 de febrer. L'escola del municipi també treballarà el tema de la commemoració de la guerra de successió i finalment també es destaca a la revista que la comissió que s'encarrega de la commemoració ha sol·licitat l'elaboració d'un estudi històric que documenti els fets de la crema i destrucció del poble, del qual se'n té alguna constància documental en un fons de l'Arxiu Històric d'Arenys de Mar. L'estudi es troba encara en fase de recerca. 

El Servei d'Arxius de la Federació de Monges Benedictines commemora el Tricentenari del 1714

Molts arxius catalans participen també en la commemoració del final de la Guerra de Successió, un d'ells, el  Servei d'Arxiu de la Federació de Monges Benedictines, (SAF) realitza una projecte molt remarcable, Dos monestirs en primera línia de foc 1714-2014 [pdf] sobretot si tenim en compte que no es tracta d'un arxiu gran.

L'origen d'aquesta commemoració se centra en recordar el gran protagonisme que va tenir els monestirs barcelonins de Sant Antoni i Santa Clara i el de Sant Pere de les Puelles durant aquella guerra i el setge final. El primer estava situat molt a prop del baluard de Santa Clara, un dels punts on es va centrar la batalla final, va ser molt malmès pels efectes dels projectils i finalment va ser expropiat i enderrocat per la construcció de la ciutadella. La comunitat es va traslladar el 1718 al Palau Reia, habilitat com a monestir. Després de la guerra civil la comunitat no va poder tornar al Palau Reial, d'on havia fugit el 1936, perquè fou ocupat per l'Ajuntament. La comunitat finalment es va fusionar el 1952 amb la de Sant Benet de Mataró, resident a Santa Cecília de Montserrat, i es funda l'actual monestir de Sant Benet de Montserrat, la seva seu actual.

El monestir de Sant Pere de les Puel·les tot i que patí els efectes de la guerra i el setge pogué continuar fins que el 1835 amb motiu de l'exclaustració se'n motivà la sortida, conservant-se només l'església,  que actualment és la parròquia de Sant Pere de les Puel·les. La comunitat es va traslladar el 1879 a Sarrià, en un nou monestir al carrer d'Anglí, on actualment encara  resideixen.
 
El punt central de la commemoració del 1714 se centra en l'exposició Monestirs en temps de guerra. Sant Pere de les Puel·les i Santa Clara de Barcelona, 1701-1718, produïda pel Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) que s'exposarà a la Capella de Santa Àgata de Barcelona de maig a octubre de 2014. Al voltant d'aquest esdeveniment el SAF ha programat un seguit d'activitats complementàries

Itinerari històric. Recorregut pels escenaris de la Barcelona de 1714 en relació a aquests dos monestirs.  L'últim dissabte de cada mes menys els mesos de juliol i agost. També es poden fer visites amb grups tancats amb una reserva prèvia: reservesSAF@federaciobenedictines.cat.


Jornada d'Estudi: L'Església catalana a la Guerra de Successió. al MUHBA, el setembre de 2014. El quadre de ponents no està encara del tot tancat. 

Documental. En lo últim siti. Sant Pere de les Puel·les i Santa Clara de Barcelona a la Guerra de Successió. Es presentarà al MUHBA en una data encara per definir, però dins d'aquest any.

Concert. Records d'una vida en aquests temps de guerra. L'abadessa Agnés d'Esquerrer (1693-1715).  L'abadessa recorda la seva vida al monestir des de la seva professió al 1650 fins la seva mort el 1715. El concert es farà a la parròquia de Sant Pere de les Puel·les el 13 de juny de 2014 a les 20.30. S'interpretaran peces extretes dels cantorals del monestir i peces polifòniques de l'època que visquè l'abadessa. 



Visita guiada a l'arxiu. Amb el títol de La memòria guardada, l'arxiu del monestir de Sant Pere de les Puel·les i la Guerra de Successió, s'ofereix una visita guiada per grups amb reserva prèvia.

Publicació. Reedició de Petita Història de Rafael de Casanova i l'Onze de Setembre, amb dibuixos de Pilarin Bayés amb la inclusió d'una fitxa didàctica per conèixer la vida i el monestirs durant la Guerra de Successió.

Notícia a Catalunya Religió

Per ampliar imformació sobre aquestes activitats, consulteu el web, o els comptes de twitter o facebook o escriviu u correu a: reservesSAF@federaciobenedictines.cat


D'altra banda, la parròquia de Sant Pere de les Puel·les també realitza visites guiades

La guerra de successió al barri de Sant Antoni


L'Escola Pia Calassanci actualment es troba en un edifici d'origen medieval situat al número 54 del carrer de Sant Antoni Abat, davant del porxo de l'antiga església dels Antonians. Fins a inicis del segle XVIII era la Casa de la Bolla, una oficina de la Generalitat que servia per controlar els productes i persones que entraven pel proper portal de Sant Antoni. Es conegut que el setembre de 1714 va acollir la signatura de la capitulació de Barcelona, de fet era potser l'indret més tranquil de la ciutat, doncs la batalla es va realitzar al lloc oposat al de Sant Antoni, principalment al baluard de Santa Eulàlia. 


Per conèixer aquesta i altres històries referents al barri de Sant Antoni i la guerra de successió el 23 de gener de 2014 es programa una jornada de portes obertes a la casa i una taula rodona amb especialistes. Parlaran Joan Florensa, arxiver de l'Escola Pia de Catalunya, Dani Cortijo, historiador, i el periodista i director de Vilaweb Vicent Partal

A la façana de la casa encara es conserva un relleu amb una creu de Sant Jordi, escut que identificava la Generalitat de Catalunya i que hem pres com a imatge identificativa del projecte memòria del1714